Ral espanyol

Per a altres significats, vegeu «Ral (desambiguació)».

Es coneix pel nom de real español o ral espanyol a la moneda produïda a partir de l'explotació de les mines d'argent de l'Amèrica colonial que es va dedicar en la seva major part a l'encunyació de moneda, especialment en el seu format de 8 reials o duro, divisa que va tenir una important difusió internacional.

La primera moneda castellana encunyada amb aquesta denominació fou emesa per Pere I de Castella a mitjan segle xiv, però es pot començar a parlar del ral espanyol a partir del regnat de Carles I, i concretament de la conquesta del Perú (1532) en que l'accés a ingents quantitats de metalls preciosos va possibilitar començar a batre múltiples de ral, d'acord amb les regulacions de la Pragmática de Medina del Campo (1497), per a la moneda castellana.

Posteriorment, especialment a partir del regnat de Carles II i durant tot el segle xviii, el real espanyol va patir variacions en la seva llei i talla, i fins i tot, simultaniment els divisors dels duros varen tenir característiques intrinseques distintes segons si varen ser batuts a la península ibèrica (plata provincial) o a les seques americanes (pesos fuertes o duros)^[1] la qual va circular, sovint de forma paral·lela, tant a Espanya com en els seus dominis colonials.^[2] El ral va ser la base del sistema monetari espanyol fins a l'inici del regnat de Isabel II (1833-1868), tot i mantenir la denominació de ral fins a la implantació de la peseta.^[3]